Jo jo jo me'n vaig anar...
Jo jo jo me'n vaig anar...
Jo jo jo me'n vaig anar...
Jo jo jo me'n vaig anar a ser feliç
Em van treure les dents, van amagar els seus somriures
S'emportaren les roses, em van clavar les espines
Mil punyals als seus dits, que abans eren carícies
Quan els números vermells cremaven
Van recollir el seu jardí de flors
Però jo em vaig trobar la primavera i les seves olors
Jo me'n vaig anar a ser feliç
No m'esperin desperts
No crec que torni a ser el que vaig ser
Per que jo, me'n vaig anar a ser feliç
Esperant viure, una altra vida va venir a buscar-me
Els testimonis de la meva gràcia, ara jutges de la meva desgràcia
Els llavis de la meva musa, farà una boca plena d'excuses
De príncep encantant, vaig passar a ser conte oblidat
Un altre penjat a la cadena dels seus colls daurats
Ja no dormiré sense son, no vull gent al meu voltant
amb cors de farcit
Jo me'n vaig anar a ser feliç
No m'esperin desperts
No crec que torni a ser el que vaig ser
Per que jo, me'n vaig anar a ser feliç
Esperant viure, una altra vida va venir a buscar-me
Ara li explico a ella, que amb tu la vaig confondre
La flor sense primavera, una sínia sense fira
Llàgrimes de tele comèdia, jo no en vull aquí
Esclaus del lament, manetes del seu temps
Van liquidar encerts i intents, exiliats per obligació
Jo jo jo me'n vaig anar...
Jo jo jo me'n vaig anar...
Jo jo jo me'n vaig anar...
Jo jo jo me'n vaig anar...