Ell era un modernet que vivia a Barcelona
treballava en el disseny i vestia l'última moda
no tenia diòptries però tot i així portava ulleres
unes de pasta negra que no estaven graduades
ell era tan feliç pensant que el món girava al seu voltant
tenia la vida per davant
totes les noies se'l miraven amb voracitat
i ell n'assaboria cada instant
El temps va anar passant i gairebé sense adornar-se'n
la ciutat esdevingué la capital de la tendència
amb horror el nostre heroi s'adonà d'aquest desastre
ja no era el més modern, sols un més entre tants altres
botigues de roba "vintage", bars per guiris, festivals,
és la supervivència del més "guai",
un gran parc temàtic de "fashionisme" idiotitzat,
havia arribat l'hora de marxar
Me'n vaig al camp, a viure al camp
trobaré una dona ferma i li plantaré tres fills
viurem en harmonia entre conills
Me'n vaig al camp, a viure al camp
entre porcs i vaques jo trobaré un camí
per tornar a començar i ser feliç
El nostre modernet començà una odissea
contra els elements, cercant la seva utopia
els pagesos se'n fotien de la seva poca traça
deien que marxaria amb la cua entre les cames
Però amb tossudesa i voluntat, el nostre heroi tirà endavant
feliç com un porquet en un bassal
ja no enyorava aquella vida on l'aparença ho era tot
per fi havia trobat un lloc al món
Jo foto el camp, me'n vaig al camp, a viure al camp.
Jo foto el camp, vols venir al camp, a viure al camp.