La mare plora, mare marona,
Damunt les platges del seu cos
Pels fills que moren, roses obertes
I en la bellesa el quiet sanglot...
La mare plora perquè a les ones
Bressola nàufrags del terror
I espera sempre una resposta
Que no li dem ni tu ni jo...
La mare plora, mar i marona
Mentre el vent xiula una cançó,
No la consolen les blanques veles
Ni els jocs d'infants pel seu vell llom...
Mar i marona que amb el teu alè de vida
Mous les onades i els batecs dels nostres dies,
Dóna'ns per sempre més el bé de la pau