Quan vaig córrer cantar la meva cançoneta per a Marineta
La bella, la traïdora havia marxat a l'Òpera
Amb la meva cançoneta, semblava un neci, mare meva
Amb la meva cançoneta, semblava un neci
Quan vaig córrer dur el meu gerro de mostassa a Marineta
La bella, la traïdora ja havia acabat de sopar
Amb el meu petit gerro, semblava un neci, mare meva
Amb el meu petit gerro, semblava un neci,
Quan vaig córrer oferir per estrenes una bicicleta a Marineta
La bella, la traïdora havia comprat un cotxe
Amb la meva bici, semblava un neci, mare meva
Amb la meva bici, semblava un neci,
Quan vaig córrer tot embruixat al festejament de Marineta
La bella deia «t'adoro» a un poca vergonya quin l’abraçava
Amb el meu ram de flors, semblava un neci, mare meva
Amb el meu ram de flors, semblava un neci,
Quan vaig córrer cremar el seu petit cervell a Marineta
La bella ja n’era morta d’un refredat mal col·locat
Amb el meu revòlver, semblava un neci, mare meva
Amb el meu revòlver, semblava un neci,
Quan vaig córrer lúgubre a l'enterrament de Marineta
La bella, la traïdora ja n’era ressuscitada
Amb la meva petita corona, semblava un neci, mare meva
Amb la meva petita corona, semblava un neci