Eixe vaixell veler
carregat de somnis va creuar la badia,
em va deixar aquella vesprada
agitant el mocador,
asseguda en la riba.
Mariner de llums
amb ànima de foc
i esquena bruna,
es va quedar el teu veler
perdut en els mars,
encallat en l'arena.
Tornada:
Vas oblidar que jo, gavina de lluna,
t'estava esperant,
i te'n vas anar bressolant
en ones de plata
cantant, cantant,
et va embriagar aquella vesprada
l'aroma del mar...
Vas oblidar que jo, oreneta de l'aire,
t'estava esperant,
et vas portar amb tu
les meues darreres besades,
els meus darrers anys.
Et va embriagar aquella vesprada
l'olor de flor de taronger...
Eixe vaixell veler
carregat de somnis va creuar la badia,
em va deixar la teua mirada
de foc encés
clavada en la meua.
Mariner de llums,
de sol i d'ombra,
de mar i d'olivera,
es va quedar el teu silenci
de roig i arena,
clavat en el meu
{Tornada}
Eixe vaixell veler
carregat de somnis
va creuar... la badia...