Mariagneta [Portuguese translation]

Ai, adéu, Mariagneta,

mestressa dels meus sospirs!

Tu robes el cor als homes

i a mi em fas penar i morir...

Ai, adéu, Mariagneta:

principi del meu sofrir!

Ton amant n'és a la porta,

que no espera sinó el «sí»;

no desconsolis tons pares

per aconsolar-me a mi!

Ai, adéu, Mariagneta:

principi del meu sofrir!

Que jo me'n faré, de frare,

de l'ordre del caputxí.

Quan en siguis, casadeta,

ja m'ho enviaràs a dir.

Ai, adéu, Mariagneta:

principi del meu sofrir!

Em trametràs una lletra

com et va amb el teu marit;

jo te'n trametré una altra

com em va enllà, al monestir.

Ai, adéu, Mariagneta:

principi del meu sofrir!

Si tens una criatura

deixa'm ésser son padrí:

si no m'ha estimat la mare,

almenys que m'estimi el fill!

Ai, adéu, Mariagneta,

mestressa dels meus sospirs!

Un dia, dient la missa,

ja la carta en veu venir;

fa excuses de besar a terra,

i la carta va a collir.

Ai, adéu, Mariagneta:

principi del meu sofrir!

Al sobrescrit de la carta

ja n'arrenca un gran sospir.

—«Agneta de mes entranyes,

si pogués tenir-t'hi ací...

Que després d'haver-te vista

no em sabrà pas greu morir!»—

Quan la missa és acabada

la lletra cuita a llegir:

tot just n'era a mig llegir-la

que el cor se li va arraulir...

Ai, adéu, Mariagneta,

què jove t'he vist morir!