Na Maria de les trenes,
en mirar-la tot passant,
feia defugir les penes
la bellesa d'un instant
convertit desprès en cant...
Quin respecte el seu posat
tant senzill, ple de sorpresa!
Resplendia la bondat,
la virtut i la franquesa
i el cabell tant ben trenat!
Els teus ulls...
Els teus ulls són, bonica,
la promesa d'un amor feliç.
I la joia qui t'espera
la saps veure amb llum
de somni en l'encís.
Els teus ulls...
Els teus ulls són, bonica,
claredat d'infinit.
Maria, les teves trenes,
són un lligat d'espigues d'or!
Maria, les teves trenes
són la beutat i l'amor!
Joiosament, d'aquelles trenes,
hem de recordar
que foren el neguit
de l'abrivat galant.
I, ara que és mare, na Maria,
l'hem de venerar,
perquè el seu fruit d'amor
el bressa tot cantant!
La ra la... La ra la... La ra la...
La ra la... La ra la... La ra la...
Saltironant, reviuen
les belleses d'un passat;
d'alegre joventut,
i el més bonic tresor.
I, de l'encís d'aquelles trenes
i del pentinat,
ens resta solsament
el seu record!