Mareta, mareta
Anit vaig somiar
Que una nineta
M'havies comprat.
La nina tenia
Molt bonics els ulls,
La cara molt fina
I els cabells, molt rulls.
I jo la tenia
I jo li cantava;
La nina, plorava
Que tenia son.
Mareta, mareta
Anit vaig somiar
Que una nineta
M'havies donat.
La nina plorava
Quan jo l'adormia
I, si li cantava,
La son li venia.
Mentre la gronxava,
Així jo li deia:
«Adorm-te, nineta!
Nina de ma vida.»
Mareta, mareta
Anit vaig somiar
Que una nineta
M'havies presentat!
La nina tenia
Els llavis de mel,
La pell com nevada
I els ulls, color cel.
I, entretant somiava,
Li deia en un cant:
«Filleta plus cara,
Mare no ha infantat!»
La rai-ra ni-nai-na la-rai-la-ra-rà...