Hi ha cops en que penso que seria millor anar-me'n
i mai tornar l'esguard enrere;
van ésser moments tan extrems
que no voldria parlar-ne pas.
Imagino allò que tothom dirà
de mi, si ara te'n vas;
malgrat tot, jo continuaré estimant-te
car sé que un bon jorn, tornaràs.
Estima'm o deixa'm
però no em turmentis pas
fins a l'albada.
Estrènye'm o allibera'm
d'aquesta dolça condemna
de luxúria i gerdor.
La vida n'és, de curta, mes jo romanc aquí
tot guaitant el cel sense parlar,
doncs el silenci regna dins l'indret
on em vas fer l'amor sense parar.
Si tu creus, oh gavina en llibertat,
que perdo el temps per esperar-te,
mon esper fuig com el fum
i la meva fortesa és morta ja.
Estima'm o deixa'm!
Però no em turmentis pas
fins a l'albada...
Oh, no!
Estima'm o deixa'm...
Estrènye'm o amolla'm...
Estima'm o deixa'm
però no em turmentis pas
fins a l'albada.
Estrènye'm o allibera'm
d'aquesta dolça condemna
de luxúria i gerdor.
Estima'm!
Estima'm!