Per haver dormit tant sovint
amb la meva soledat
gairebé me n'he fet amic,
un dolç costum.
Ella no em deixa mai enrere,
és fidel com una ombra,
ella m'ha seguit aquí i allà
pels quatre racons del món.
No, no estic mai sol
amb la meva soledat.
Quan ella és dins el meu llit
em pren tot el lloc,
i passem llargues nits
plegats, cara a cara.
Jo no sé, en veritat, fins on
arribarà aquesta complicitat,
caldrà que jo li agafi el gust,
o que hi faci alguna cosa?
No, no estic mai sol
amb la meva soledat.
Per ella, he aprés tant
que si he vessat llàgrimes,
si algun cop l'he rebutjada,
ella mai no es desarma.
I, si m'he estimat més l'amor
d'una altra cortesana,
ella serà el meu darrer dia
la meva darrera companya.
No, no estic mai sol
amb la meva soledat.
No, no estic mai sol
amb la meva soledat.