Llibertat meva,
t'he guardat durant molt temps
com una perla rara.
Llibertat meva,
ets tu qui em va ajudar
a deixar anar amarres
per anar no importa on,
per arribar al final
de camins improvisats,
per recollir somiant
una rosa dels vents
en un raig de lluna.
Llibertat meva,
a les teves voluntats
la meva ànima es rendia.
Llibertat meva,
t'ho vaig donar tot,
la meva darrera camisa.
I quan vaig patir
per poder satisfer
totes les teves exigències.
Vaig canviar de país,
vaig perdre els amics
per guanyar la teva confiança.
Llibertat meva,
vas saber apaivagar
totes les meves manies.
Llibertat meva,
tu, que em vas fer estimar
fins i tot la soledat,
Tu que em vas fer somriure
quan veia acabar
una bonica aventura,
Tu, que em vas protegir
quan anava a amagar-me
per guarir-me
les ferides.
Llibertat meva,
no obstant, això et vaig deixar,
una nit de desembre.
Vaig abandonar
els camins apartats
que seguíem junts,
quan sense sospitar,
les mans i els peus lligats,
em vaig deixar enredar.
I et vaig trair per
una presó d'amor
i la seva bonica carcellera.
I et vaig trair per
una presó d'amor
i la seva bonica carcellera.