Ma Bohème [Catalan translation]

Me n’anava, amb els punys ficats a les butxaques;

El paltó esdevenia ideal; caminava

Sota el cel, Musa!, i era el teu amic fidel;

Oh, quants amors esplèndids vaig somiar llavors!

Als meus pantalons únics hi havia un gran forat.

-I com un patufet somiador, esgranava

Rimes. El meu alberg era l’Óssa Major.

-Els meus estels, al cel, feien un dolç fru-fru.

I, assegut a la vora del camí, els escoltava,

Als vespres de setembre, quan sentia al meu rostre

Les gotes de rosada, com un vi estimulant;

I així, rimant enmig de les ombres fantàstiques,

Com d’unes lires, jo estirava els elàstics

De les botes ferides, un peu prop del meu cor!