Quan jo mori estimat meu
no cantis per a mi cançons tristes,
oblida falsedats del passat,
recorda que foren només somnis que vas tenir.
Quina falsa invulnerabilitat la felicitat!
Quina falsa invulnerabilitat la felicitat!
On és ara?, on serà demà?
Quan jo mori estimat meu
no em facis arribar flors a casa,
no posis roses damunt el marbre de la meva fossa, no,
no escriguis cartes sentimentals que només serien per a tu,
no escriguis cartes sentimentals que només serien per a tu.
Quan jo mori demà, demà, demà
haurà cessat la por de pensar que ja sempre estaré sola,
que ja sempre estaré sola demà, demà.
Quan jo mori demà, demà, demà
haurà cessat la por de pensar que ja sempre estaré sola,
que ja sempre estaré sola, demà.