Avui sabem que l'amor no escriu recte,
que es transforma amb el temps i amb els gestos
i per l'aire es transmet, si hi ha espai per un bes,
imparable, penetrant, tan cert.
Avui sabem que les trampes del destí,
del laberint que es s'obrí en el nostre camí,
de la por al sentir-nos com a nens,
sense fugides, sense dreceres, tan senzills.
Per aiò diga'm que faig amb la emva ànima
si quan estàs tot roman amb calma,
si al final trobo reflexada en la teva mirada
l'altre mitat d'aquesta vida que s'escapa.
Et pertanyo més enllà d'espai i temps,
és impossible arrancar-te del meu pit
si un mateix ésser habita en dos cossos
volaran de nou.
Avui sabem de distàncies, de silencis,
de l'absència, de nostalgia, de records
i d'un cor que crida, més enllà de les nostres pors,
per sempre, no marxis, jo t'estimo.
Per aiò diga'm que faig amb la emva ànima
si quan estàs tot roman amb calma,
si al final trobo reflexada en la teva mirada
l'altre mitat d'aquesta vida que s'escapa.
Et pertanyo més enllà d'espai i temps,
és impossible arrancar-te del meu pit
si un mateix ésser habita en dos cossos
volaran de nou.
Per aiò diga'm que faig amb la emva ànima
si quan estàs tot roman amb calma,
si al final trobo reflexada en la teva mirada
l'altre mitat d'aquesta vida que s'escapa.
Et pertanyo més enllà d'espai i temps,
és impossible arrancar-te del meu pit
si un mateix ésser habita en dos cossos
volaran de nou.
Et pertanyo més enllà d'espai i temps,
és impossible arrancar-te del meu pit
si un mateix ésser habita en dos cossos
volaran de nou.