Pell arrugada, rínxols blancs,
camisó amb puntes de coixí caient-li per damunt els malucs,
gronxant el bressol del fill del senyor
que fa poc temps la senyora ha tingut.
Així era com la mare negra feia,
criava a tot blanc amb molta alegria.
Però allà a la cabana dels esclaus rebia de valent el seu negret,
la dida negra s'eixugava més d'una llàgrima .
Dida negra, dida negra.
Mentre el fuet colpejava el seu amor,
la dida negra gronxava el fill blanc del senyor.