Lullaby of London [Catalan translation]

Mentre caminava per la vora del riu,

un vespre de primavera,

vaig sentir una vella cançó

d’un temps que no tornarà

i que xiuxiuejava el gran vent del nord

Encara que no se sent el plor de cap ocell solitari

i no hi ha tristesa ni delit,

pots sentir el soroll dels cotxes

i els crits de la gent dels bars

i les rialles i les baralles

Que els fantasmes que udolen i

ronden la casa a la nit

mai no et guardin el son

Que dormin tots, profundament,

a l’infern aquesta nit

o allà on siguin

Mentre caminava amb el cor adolorit

una pedra es posà a ballar amb la marea

I la cançó continuava,

malgrat que els llums havien desaparegut

I el vent del nord sospirava suaument

I una brisa nocturna que venia de l'est

besava la vora del riu.

Així que, fill, prego que dormis aquesta nit

quan sentis aquesta cançó de bressol.

Potser el vent que bufa de les tombes embruixades

mai no et portarà misèria

Potser els àngels brillaran,

et vetllaran aquesta nit

i et protegiran mentre dorms