Com saber que tantes coses em quedaven per sentir?
Que, després de tantes voltes, encara havies de venir?
Que mirant-te, ja sabria sentir tot el que vull dir;
al teu costat res no s'encalla, tot és més senzill.
Senzill com la teva rialla, que em diu que tot té sentit,
tot ve i se'n va quan menys t'ho esperes, però jo a tu ja et porto amb mi.
Ara que sóc sota el teu cel, ja no vull marxar d'aquí;
fes que aquesta lluna plena, no s'allunyi mai de mi...
Jo et demano, lluna plena, que no marxis lluny de mi.
Jo et demano, lluna plena, que il-luminis el camí...
Comencem a caminar camins que ahir no vem trobar,
compartim els nostres somnis, que no ens han pogut robar.
Jo et dono aquesta cançó, que abans tu m'has donat a mi,
però et demano lluna plena, que hi restis, amb mi.
Jo et demano, lluna plena, que no marxis lluny de mi.
Jo et demano, lluna plena, que il-luminis el camí...
Deixarem que el temps ens porti tot el que vulgui venir
i em diràs, a cau d'orella, que vols el millor per mi.
Jo et dono tot el que sóc, el que tinc per compartir,
però deixa'm dir-te, lluna plena, que tu ets el millor per mi!
Jo et demano, lluna plena, que no marxis lluny de mi
Jo et demano, lluna plena, que il-luminis el camí.
Jo et demano, lluna plena, que no marxis mai de mi.
Jo et demano, lluna plena, que hi restis, amb mi...