Lluís Llach - Vida

Potser em deixin les paraules,

O potser em deixeu vosaltres,

O només els anys em posin

A mercè d'alguna onada,

A mercè d'alguna onada...

Mentre tot això m'arriba,

Que a la força ha d'arribar-me,

Potser tingui temps encara

De robar-li a la vida

I, així, omplir el meu bagatge.

Mentre tot això m'arriba...

Vida...! Vida...!

Encara veig, a vegades,

A vegades veig encara

Els meus ulls d'infant, que busquen,

Més enllà del glaç del vidre,

Un color a la tramuntana.

M'han dit les veus assenyades

Que és inútil cansar-me;

Però a mi un somni mai no em cansa

I, malgrat la meva barba,

Sóc infant en la mirada.

A vegades veig encara...

Vida...! Vida...!

Si em faig vell en les paraules,

Si em faig vell en les paraules

Prego que tanqueu la porta

I fugiu de l'enyorança

D'una veu que ja s'apaga!

Que a mi no m'ha de fer pena,

Que a mi no em farà cap pena

I aniré de branca en branca

Per sentir allò que canten

Nous ocells del meu paisatge.

Que a mi no m'ha de fer pena...

És vida...! Vida...!

Si la mort ve a cercar-me,

Si la mort ve a cercar-me

Té permís per entrar a casa,

Però que sàpiga des d'ara

Que mai no podré estimar-la.

I si amb ella he d'anar-me'n,

I si amb ella he d'anar-me'n,

Tot allò que de mi resti

(Siguin cucs o sigui cendra

O un record del meu viatge),

Vull que cantin aquest signe...

Vida...! Vida...!

Potser em deixin les paraules,

O potser em deixeu vosaltres,

O només els anys em posin

A mercè d'alguna onada,

A mercè d'alguna onada...

Mentre tot això m'arriba...

Vida...! Vida...!

Mentre tot això m'arriba...

Vida...! Vida...!