Lluís Llach - Maremar

Maremar, feu-vos present

A l'altar del meu paisatge...

Maremar, que els antics déus

Avui són molt lluny de casa.

Un tro per la recança,

Un port per la ferida,

I per l'amor, la cala.

Maremar, doneu-nos vent:

Hi ha demà i vela blanca.

Maremar, i si pot ser

Ni oragà, ni massa calma.

Que el temps és curt i passa

Com una estranya dansa

De pas sense petjada.

Corre, que ve l'aire!

Mira com ve l'aire

Que et vol convidar al seu ball.

Corre, que ve l'aire!

Gira i vés enlaire,

Núvol d'esperança blanc!

Pren-lo i embriaga't

Amb la seva flaire

Com només ho fa un amant.

Mira com ve l'aire

Que et vol convidar al seu ball.

Pren-lo i embriaga't...

Pren-lo i embriaga't

Com només ho fa un amant.

Mira com ve l'aire!

Gira i vés enlaire,

Núvol d'esperança blanc!

Maremar, doneu-nos pau,

Però amb el tremp de l'olivera.

Que no posa mai el seu ramatge verd-blau

A la mà d'aquell que la voldria sotmesa.

Que omplim d'estels la barca,

Però que un pesat bagatge

No ens malmeni les xarxes.

Pren-lo i embriaga't...

Pren-lo i embriaga't

Com només ho fa un amant.

Amb la seva flaire

Gira i vés enlaire,

Núvol d'esperança blanc!

Mira com ve l'aire!

Gira i vés enlaire,

Que et vol convidar al seu ball.

Pren-lo i embriaga't

Com només ho fa un amant.

Amb la seva flaire

Gira i vés enlaire,

Núvol d'esperança blanc!

Mira com ve l'aire!

Pren-lo i embriaga't

Com només ho fa un amant...