Lluís Llach - A força de nits

A força de nits m'estimo la vida

i d'ella en vaig fent la millor amiga,

a cop de veritats, a cop de mentides,

un poc em fa mal, un poc em fascina.

A força de nits invento les albes

que cada matí desvetllen la plana,

i espero el seu crit que em digui "és ara",

per ser al seu costat si serveixo encara.

I mentre, aprenc el preu d'un anhel,

l'espasme del plor, l'alfabet del crit,

i així faig del temps el meu aliat

que cada segon m'acosta al demà.

A força de nits envejo el nou dia,

malgrat els botxins de raons i de vides.

No oblideu cap nom: caldrà fer memòria

per no repetir el pas d'una història.

I mentre, aprenc el preu d'un anhel,

l'alfabet del crit, l'espasme del plor,

i així faig del temps el meu aliat

que cada segon m'acosta al demà.

A força de nits m'estimo la vida

i d'ella en vaig fent la millor amiga,

a cop de veritats, a cop de mentides,

un poc em fa mal, un poc em fascina.