A força de nits m'estimo la vida
i d'ella en vaig fent la millor amiga,
a cop de veritats, a cop de mentides,
un poc em fa mal, un poc em fascina.
A força de nits invento les albes
que cada matí desvetllen la plana,
i espero el seu crit que em digui "és ara",
per ser al seu costat si serveixo encara.
I mentre, aprenc el preu d'un anhel,
l'espasme del plor, l'alfabet del crit,
i així faig del temps el meu aliat
que cada segon m'acosta al demà.
A força de nits envejo el nou dia,
malgrat els botxins de raons i de vides.
No oblideu cap nom: caldrà fer memòria
per no repetir el pas d'una història.
I mentre, aprenc el preu d'un anhel,
l'alfabet del crit, l'espasme del plor,
i així faig del temps el meu aliat
que cada segon m'acosta al demà.
A força de nits m'estimo la vida
i d'ella en vaig fent la millor amiga,
a cop de veritats, a cop de mentides,
un poc em fa mal, un poc em fascina.