Anneliese:
Sempre jo he volgut un dia
que tan sols sigui per mi.
Sense fer res. Fer el vulgui! Vull que sigui així.
Ni lliçons, ni esmorzars.
Ni cap llista a seguir.
Ningú que em digui quan puc menjar, llegir o sortir!
Seria molt feliç.
Erika:
Sempre jo he volgut un dia
que tan sols sigui per mi.
No despertar-me amb mil feines per fer avui.
Sense roba per planxar
Sense mànigues per tallar.
Sense vestits de núvia que hagi d’arreglar
i cap deute a pagar.
Seria lliure ja per fi
Anneliese:
Seria lliure ja per fi
Sí!
Erika:
Sí!
Anneliese:
Lliure per ser feliç
Erika:
Lliure i els deutes pagats
Anneliese:
Per volar
Erika:
Per cantar
Anneliese:
Casar-me amb qui jo vull
Creus que sóc afortunada
Perquè moltes coses tinc
Cada regal té una corda i ja en tinc més de mil
Erika:
Jo tinc molta poca cosa.
Però tinc determinació
Tothom em vindrà a escoltar cantar arreu del món.
Noia:
També puc venir jo?
Anneliese:
Lliure he d’intentar ser
Erika:
Lliure crec que aviat seré
Les dues:
Sí!
Tanco els meus ulls i em sento que estic volant molt lluny d’aquí!
Podria marxar però m’he de quedar
D’aquí no puc sortir!
Anneliese:
Sempre jo seré Reial
Erika:
El meu deute pagaré
Les dues:
El deure és fer coses que un dia m’arrepentiré.
Anneliese:
Mai hi deixaré de creure
Erika:
Ella mai m’aturarà
Les dues:
La vida és més que uns vestits, uns guants i uns quants fils!
Seré lliure per fi!