La nèu que càs sus la montanha anuèit
e a cobèrt tot èsser vint
Dins aqueste reialme del silenci
e la rèina, soi ieu
ací la tormenta ven e que sentissi
es ben tròp fòrt, ieu ne pòdi pas
devi escondre la vertat escura
la gojata que tu deves èsser
escondre, contener o saupràn
ara es tròp de tard
liure soi, liure soi
ne pòdi pas lo contener
liure soi, liure soi
es decidit, partissi
ai daissat mia darrièra vida
tempèsta vendrà
lo glaç a pas jamai estat un problèma
despuòi l'avalida, que petit tot es
las dolors e paurs que m'a capturat
m'an daissat per eternitat
aimariái veire çò que pòdi far
se pòsca per assajar los poders
ai escapat las messorgas
per fin
liure soi, liure soi
soi partida de la nèu e del vent
liure soi, liure soi
ne me veiràs pas jamai plorar
soi aquí e aquí rèsti
tempèsta vendrà
los mens poders es tan fòrt que çò qu'ai pensat
me pareis que los mens poders fa mai hred que çò qu'ai estat
e ua pensada me fa repetir e gelar meu esperit
Ieu ne tòrni pas jamai, el passat es el passat
vòl voler, daissa-o anar
Me'n vau sorgir au temps de l'alba
vòl voler, liure soi
soi partida de la nèu e del vent
soi aquí, se lèva lo nòu matin
tempèsta vendrà
glaç a pas jamai estat un problèma