Davant la caserna, davant la portalada
hi ha un fanal -
encara hi és, enllà.
És enllà a on volem retrobar-nos,
tot restant de peu sota el fanal
com abans, Lili Marleen,
com abans, Lili Marleen.
Les nostres ombres semblaven una sola,
doncs ens estimàvem tantíssim;
tu vas adonar-te'n immediatament...
Tothom hauria d'adonar-se'n, també,
quan siguem sota el fanal
com abans, Lili Marleen,
com abans, Lili Marleen.
El sentinella ha trucat, han tocat a retreta
«Pot costar-te'n tres, de dies!»
«Camarada, que ja vinc!»
Llavors vàrem dir-nos «arreveure»...
Com m'agradaria haver marxat amb tu;
amb tu, Lili Marleen,
amb tu, Lili Marleen.
Ella coneixia el so dels teus passos,
el goig que fas quan camines.
Tots els vespres li entrava un neguit
malgrat que ja en fa molt, de temps, que ella et va oblidar.
I si quelcom dolent em succeís,
qui s'hi trobarà, sota el fanal,
amb tu, Lili Marleen?
Amb tu, Lili Marleen?
De l'espai silenciós,
de les pregoneses de la terra
hi sorgeixen els teus llavis, com en un somni.
Quan les boires nocturnes s'esvaeixin
jo hi seré, vora el fanal
com abans, Lili Marleen,
com abans, Lili Marleen.