L'hivern s'instal dolcement dens la nuit
La nef est reine a son torn
Un reyalme de solitud
Ma plaç est illà por totjorn
Lo vent que hurle dens me non pense plus a deman
Il est ben trop fort, j'ai luitat en van
Escond tes povers, non en parls pas
Fas atention lo secret surevivra
Pas d'estats d'anme, pas de torments, de sentiments
Liberata, Deliberata, non mentiré plus jamais
Liberata, Deliberata, est decidat me en vais
J'ai lazsiat, mon enfenç en estat
Perduta dens l'hivern, lo fred est por me lo fruit de la libertat
Quand se prend de la altor, tot semble insignifiant
La tristeç, l'engoç et la pör, me ont quitat depuist molt temps
Jo vols ver ço que jo po far decesta magia di mistar
Lo ben, lo mal jo disc adio, adio
Liberata, deliberata, las estels me tendent los braçs
Liberata, deliberata, non jo non plor pas
Me velà, oï jo sui illà
Perduta dens lo hivern
Mon pover vient del ciel et envae l'espaç
Mon anme se exprime en designant et sculptant dens la glaç
Et mes pensatas sont flors de cristal gelat
Jo no revendré pas, lo passat est lo passat
Liberata, deliberata, desormais plus rens non me arrest
Liberata, deliberata, plus de princeç parfeita
Jo sui illà, com jo l'ai resvat, perduta dens l'hivern
Lo fred est por me lo fruit de la libertat