Oh Barcelona.
Tu que em vas veure renunciar.
Tu que vas matar sense vergonya
allò que quedava de mi.
Oh Barcelona.
Quan em vas acollir sota el teu sostre.
Vas prendre cadascun dels meus somriures
per cremar-los davant meu.
Per a fer una foguera.
Per ensenyar-me que aquí sota
l'amor pot convertir-se en un combat.
Oh Barcelona.
Em vaig convertir en el teu soldat.
Estic disposat a matar per tu
si em portes joia,
si em tornes la joia.
Aquella que vaig perdre en tu.
Aquella que crec que em vas robar.
Els sentiments humans
mai més seran els meus.
Si la tristesa és el meu destí,
els sentiments humans mai més seran els meus.
Si la tristesa és el meu destí.
Si la tristesa és el meu destí.
Oh Barcelona,
Oh! Tu, a la que he anomenat cent cops
La gossa de totes les meves atardors.
Dormiré amb tu altre cop.
Oh Barcelona,
Un dia d'aquests em pixaré sobre teu
per tacar cadascun dels somriures
d'aquells que parlen de tu,
d'aquells que es froten amb tu.
Tu, la lladra de la joia.
Tu, la que vas robar la meva joia.
Els sentiments humans
mai més seran els meus.
Si la tristesa és el meu destí,
els sentiments humans mai més seran els meus.
Si la tristesa és el meu destí.
Si la tristesa és el meu destí.
Mataré amb les meves mans
aquells que parlin bé de tu.
Els sentiments humans
mai més seran els meus
si la tristesa és el meu destí.