[Llargs:]
Les neus de la muntanya
Es miren, trist, el pla
Que avall, avall, la terra
Comença a verdejar!
I totes, encongint-se
Davant el sol creixent:
«S'acaba nostra vida...
S'acaba!», es van dient.
I ses primeres llàgrimes
Ja es tornen regalims
I, amb remoreig dolcíssim,
Van devallant dels cims.
~~~~
«Plorem que, als ametllers,
L'oreig passant hi canta
L'absolta de les neus,
Damunt de les flors blanques.»
I diu l'oreig: «Obriu-vos,
Les roses dels vergers,
Fent cor a mes absoltes,
Brandant com encensers.»
[Curts:]
Ja es gronxa la palmera
Vora del mar triomfant;
Totes les neus són foses
I el mar, les va aplegant!
I ja els hi diu: «Dormiu-vos,
Que jo vos bressaré
I, amb música d'onades,
Cançons vos cantaré.»
Mes les neus tenen ànima,
Que sobre el mar s'hi estan:
I són bromeres blanques,
Les neus qui van somniant!