Les hommes de ma vie [Catalan translation]

Le primer de ma vida em deia la Dama del Nil;

Hom esperava la nit a El Caire, adormida,

Per comptar els estels i llavors, vam créixer.

A Paris, estrangera, ell em va prendre com un pare;

Em va dur del desert fins la llum intensa

I la seva mà, com una ala, encar m'empeny a escena.

Vós, vós també

Per bé o mal, l'amor us ha fet grans

Per vós, vós també

L'home ideal va ser ell, cada cop!

Vós, vós també

N'enceneu, de sols, a mitjanit

Vós, vós també

Un bon jorn, us anomenareu els homes de ma vida...

He plangut a l'italià... Sa cançó, la seva tornada...

No va pas acabar quan ell s'en va anar:

I què n'és de fràgil, un artista... D'ençà, mon cor és trist!

I el mag boig, dins la bola, hi veia borrós;

Encar en volia fer, del meu amor, or

I les seves mans d'escultor van despullar ma virtut.

Vós, vós també

Per bé o mal, l'amor us ha fet grans

Per vós, vós també

L'home ideal va ser ell, cada cop!

Vós, vós també

N'enceneu, de sols, a mitjanit

Vós, vós també

Un bon jorn, us anomenareu els homes de ma vida...

Finalment, avui, no sóc pas la dona de ningú...

És amb vós que em trobo... Dins mon cor no hi ressona

Cap nostalgia... És amb vós que jo hi visc!

Vós, vós també

Per bé o mal, l'amor us ha fet grans

Per vós, vós també

L'home ideal va ser ell, cada cop!

Vós, vós també

N'enceneu, de sols, a mitjanit

Vós, vós també

Un bon jorn, us anomenareu els homes de ma vida...