Les fulles mortes [Les feuilles mortes] [French translation]

M'agradaria tant que recordéssis,

ja fa uns quants anys, quant tu i jo érem amics...

En aquell temps la vida era més bella

i el sol lluïa més que pas avui.

Les fulles mortes se'ns arrapen a la pell:

ja ho veus... No he oblidat pas res...

Les fulles mortes s'amunteguen pels carrers,

com les penes i els records...

... I el vent del nord les escombra

a la nit freda de l'oblit.

Ja ho veus: no he pogut oblidar

la cançó que em vas ensenyar.

Una cançó

que és com tu i jo;

tu, amor meu,

jo, amor teu.

Vam viure-ho tot

sempre ben junts:

m'has estimat,

jo t'he estimat...

Però la vida allunya

els qui s'estimen,

ben dolçament,

sens fer soroll.

I el mar esborra de la platja

el pas dels amants desunits...

Però la vida allunya

els qui s'estimen,

ben dolçament,

sens fer soroll.

I el mar esborra de la platja

el pas dels amants desunits...