M'agradaria tant que recordéssis,
ja fa uns quants anys, quant tu i jo érem amics...
En aquell temps la vida era més bella
i el sol lluïa més que pas avui.
Les fulles mortes se'ns arrapen a la pell:
ja ho veus... No he oblidat pas res...
Les fulles mortes s'amunteguen pels carrers,
com les penes i els records...
... I el vent del nord les escombra
a la nit freda de l'oblit.
Ja ho veus: no he pogut oblidar
la cançó que em vas ensenyar.
Una cançó
que és com tu i jo;
tu, amor meu,
jo, amor teu.
Vam viure-ho tot
sempre ben junts:
m'has estimat,
jo t'he estimat...
Però la vida allunya
els qui s'estimen,
ben dolçament,
sens fer soroll.
I el mar esborra de la platja
el pas dels amants desunits...
Però la vida allunya
els qui s'estimen,
ben dolçament,
sens fer soroll.
I el mar esborra de la platja
el pas dels amants desunits...