Les eaux de mars [Catalan translation]

Un pas, una pedra, un camí que camina

Una resta d’arrel, és un poc solitari

És un esclat de vidre, és la vida, el sol,

És la mort, el somni, és una trampa entreoberta

Un arbre mil·lenari, un nus dins de la fusta

És un gos que lladra, és un ocell a l'aire

És un tronc que es podreix, és la neu que fon

El misteri profund, la promesa de vida.

És l'alè del vent al cim dels pujols

És una vella ruïna, el buit i el no-res

És la garsa que grinyola, és l'aiguat que vessa,

Torrents d'alegria, són les aigües de març

És el peu que avança a pas segur, a pas lent

És la mà que s’estén, és la pedra que es llança

És un forat dins la terra, un camí que camina

Una resta d’arrel, és un poc solitari.

És un ocell a l'aire, un ocell que es posa

El jardí que es rega, una font d’aigua clara

Una estella, un clau, és la febre que puja

És un compte barat, és un poc res del tot

Un peix, un gest, és imprevisible

És tot allò que s’espera, és tot allò que ens resta.

És fusta, és un dia, la fi del moll

Un alcohol traficat, el camí el més cort

És el crit d’una òliba, un cos adormit

El cotxe rovellat, és la fang, és la fang

Un pas, un pont, un gripau que cluqueja

És un vianant que passa, és un bell horitzó

És l’estona de pluges, és el desgel

Són les aigües de març, la promesa de vida

És una pedra, un pal, és Josep i és Jaume

Un serpent que ataca, un tall al taló

Un pas, una pedra, un camí que camina

Una resta d’arrel, és un poc solitari.

És l’hivern que s’esborra, la fi d’una estona

És la neu que fon, són les aigües de març

La promesa de vida, el misteri profund

Són les aigües de març tot al fons del teu cor

Un pas, una pedra, un camí que camina

Una resta d’arrel, és un poc solitari…

Un pas, una… pedra i un fi de camí

És una resta d’arrel, és un poc solitari

Un pas, una pedra, un camí que camina

Una resta d’arrel, és un poc solitari...