Un pas, una pedra, un camí que camina
Una resta d’arrel, és un poc solitari
És un esclat de vidre, és la vida, el sol,
És la mort, el somni, és una trampa entreoberta
Un arbre mil·lenari, un nus dins de la fusta
És un gos que lladra, és un ocell a l'aire
És un tronc que es podreix, és la neu que fon
El misteri profund, la promesa de vida.
És l'alè del vent al cim dels pujols
És una vella ruïna, el buit i el no-res
És la garsa que grinyola, és l'aiguat que vessa,
Torrents d'alegria, són les aigües de març
És el peu que avança a pas segur, a pas lent
És la mà que s’estén, és la pedra que es llança
És un forat dins la terra, un camí que camina
Una resta d’arrel, és un poc solitari.
És un ocell a l'aire, un ocell que es posa
El jardí que es rega, una font d’aigua clara
Una estella, un clau, és la febre que puja
És un compte barat, és un poc res del tot
Un peix, un gest, és imprevisible
És tot allò que s’espera, és tot allò que ens resta.
És fusta, és un dia, la fi del moll
Un alcohol traficat, el camí el més cort
És el crit d’una òliba, un cos adormit
El cotxe rovellat, és la fang, és la fang
Un pas, un pont, un gripau que cluqueja
És un vianant que passa, és un bell horitzó
És l’estona de pluges, és el desgel
Són les aigües de març, la promesa de vida
És una pedra, un pal, és Josep i és Jaume
Un serpent que ataca, un tall al taló
Un pas, una pedra, un camí que camina
Una resta d’arrel, és un poc solitari.
És l’hivern que s’esborra, la fi d’una estona
És la neu que fon, són les aigües de març
La promesa de vida, el misteri profund
Són les aigües de març tot al fons del teu cor
Un pas, una pedra, un camí que camina
Una resta d’arrel, és un poc solitari…
Un pas, una… pedra i un fi de camí
És una resta d’arrel, és un poc solitari
Un pas, una pedra, un camí que camina
Una resta d’arrel, és un poc solitari...