Llengües de signes, idiomes de l'ànima,.
Llengües de signes, dos cossos callats, dos cossos que parlen.
Hola, inventem el nostre propi idioma.
Qui m'ho havia de dir, llengües de signes quan la teva boca frega la meva.
Parlem pels colzes, per la pell amb el tacte, pels porus,
no hi ha dobles sentits quan la vora del teus llavis toca la meva.
Insisteixes en el llenguatge del moviment,
seguint el rastre, monòlegs de sospirs atents.
Emocions parlants sobre la memòria de nostres polzes,
sense punts ni comes, ni accents desiguals.
Dues boques movent-se callades, t'ho vaig dir de mil mirades.
T'ho recordaré tocant-te les vegades que calgui,
el nostre llenguatge de signes no necessita paraules.
Llengües de signes, idiomes de l'ànima.
Llengües de signes, dos cossos callats, dos cossos que parlen.
Hola, la teva cama creua la meva, el meu cor treu el cap,
les paraules no arriben quan es desborda l'ànima.
No hi ha traducció, l'amor no es parla,
l'amor es fa, un petó sempre tindrà el dret d'interrompre la frase.
Dues boques movent-se callades, t'ho vaig dir de mil mirades.
T'ho recordaré tocant-te les vegades que calgui,
el nostre llenguatge de signes no necessita paraules.
Llengües de signes, idiomes de l'ànima.
Llengües de signes, dos cossos callats, dos cossos que Parlen. (X2)
Lle-lle-lle-lle-llengües de signes movent-se, lle-lle-lle-llengües de signes escolta,
Lle-lle-lle-lle-llengües de signes movent-se, lle-lle-lle-lle-lle-lle.
Gemecs i sospirs que condensen mil paraules,
les marques s'escriuen quan et mossego i tu m'esgarrapes
les cordes vocals es queden sense aire,
ens van treure la parla, et miro sense veure't, els sentits es disparen.
En un petó sabràs tot el que he callat,
millor no t'ho dic, millor ho faig.