Parlaves a la lluna, jugaves amb les flors,
tenies l’edat que no porta dolors.
El vent era un mag, la rosada una deessa
al bosc encantat de cada teva idea
al bosc encantat de cada teva idea.
I va arribar l’hivern que mata el color
i un Pare Noel que parlava d’amor.
D’or i de plata brillaven els dons
però tenia ulls freds que no eren bons
però tenia ulls freds que no eren bons.
Va cobrir les teves espatlles de plata i de llana,
va trenar un collaret de perles i de maragdes,
e mentre ho miraves tota encantada,
va voler fer-te petons des dels peus fins al cabell
va voler fer-te petons des dels peus fins al cabell.
I ara, quan els altres et diuen "deessa",
l’encant ha desaparegut de cada teva idea,
però encara a la lluna voldries explicar
la història d’una flor que va pansir al Nadal
la història d’una flor que va pansir al Nadal.