[Gringoire:]
És una història que té, per lloc,
La bella París a l'any del Senyor
Mil quatre-cents vuitanta dos;
Història d'amor i de desig.
Nosaltres, els artistes anònims
De l'escultura o de la rima,
Intentarem transcriure-us-la
Pels segles que vindran.
[Tornada:]
És vingut el temps de les catedrals!
El món ha entrat
A un nou mil·leni.
L'home a volgut atènyer els estels,
Escriure sa història
Sobre el vidre o sobre la pedra.
Pedra rere pedra, jorn rere jorn,
De segle en segle amb amor
Ha vist aixecar-se les torres
Qui havia bastit amb les seves mans.
Els poetes i els trovadors
Han cantat cançons d'amor
Que prometien al gènere humà
Millors endemans.
[Tornada] (x2)
N'és, de fomut, el temps de les catedrals!
La munió de bàrbars
És a les portes de la ciutat.
Deixeu entrar aquells pagans, aquests vàndals...
La fi d'aquest món
Està prevista per l'any dos mil...
Està prevista per l'any dos mil...