Le soldat [Catalan translation]

A l'hora quan la nit passa enmig de les trinxeres,

Augustine, estimadíssima meva, t’escric sense tardar.

El fred pica i em gela i tinc por de caure.

Penso només en tu,

però sóc un soldat.

Però primer de tot, no et preocupis.

Aviat hi seré

i tu estaràs orgullosa de mi.

A l’hora quan la guerra caça als nois per milers,

tan lluny de casa, plens d’entusiasme innocent1,

aquests altres que ells maten són els mateixos que jo,

però no ploro,

perquè sóc un soldat.

Però primer de tot, no et preocupis.

Aviat hi seré

i tu estaràs orgullosa de mi.

A l’hora quan la mort passa en el riu als meus peus,

enmig de fang que se'n va, xiruques i rates,

un altre cop veig els teus ulls clars, provo d’imaginar

l'hivern al teu costat,

però sóc un soldat.

No sento més als meus braços

Tot gira al meu voltant.

Déu meu, treu-me d’aquí!

Augustine, estimadíssima meva, m’agradaria confiar-te

els nostres records més bonics i els nostres fills somiats.

Crec que puc dir-t’ho: ens vam estimar.

T’estimo per últim cop.

Sóc tan sols un soldat.

No, no tornaré.

Jo era tan sols un soldat.

Cuida’t.

1. lit."la flor al canó"