Com l'aire em respiraràs
El dia que t'amagaré
Dins de frases que no sentiràs
Que l'error teu ha estat estimar-me com si
Demà el món fos igual a com ho era ahir
Ara deixa'm creure que això és real
Que sento l'ànsia que puja, bec les llàgrimes amargues
T'ho prego, deixa'm perdre'm dins l'aigua del mar
Que les paraules llunyanes juro que les vull cridar
Perquè et sento llunyana, llunyana de mi
Perquè et sento llunyana, llunyana de mi
Perquè et sento llunyana, llunyana de mi
Perquè et sento llunyana de mi
El temps cremarà tots els fulls que parlen de tu
Ploraràs amb mi sota el sol, després diluviarà
Per a endur-se les paraules potser inútils
Cantarem junts però romanent muts
Ara porta'm a casa que m'espanta l'hivern i les cames estan cedint
No veus que tinc massa fred
Marlena porta'm a casa que el teu somriure és estupend
Però saps, si ara et perdo no veuré ni un metre
Perquè et sento llunyana, llunyana de mi
Perquè et sento llunyana, llunyana de mi
Perquè et sento llunyana, llunyana de mi
Perquè et sento llunyana
Perquè et sento llunyana, llunyana de mi
Perquè et sento llunyana, llunyana de mi yeeeh
Perquè et sento llunyana, llunyana de mi
Perquè et sento llunyana de mi
I com l'aire em respiraràs
El dia que t'amagaré
Dins de frases que no sentiràs