El jove carter s’ha mort
Només tenia disset anys
Ja l'amor no pot viatjar
Ha perdut el seu missatger
Era ell qui venia cada jorn
Els braços carregats de tots els meus mots d’amor
És el que tenia a les seves mans
La flor d’amor collida al teu jardí
S’ha anat dins el cel blau
Com un ocell per fi lliure i alegre
I quan la seva ànima l’ha quitat
Un rossinyol d’arreu ha cantat
T’estimo tant com t’estimava
Però no puc dir-ho a partir d’ara
S’ha endut amb ell
Els últims mots que t’havia compost
Ja no se n'ira sobre els camins
Florits de roses i de gessamins
Que condueixen fins a casa teva
Ja l'amor no pot viatjar
Ha perdut el seu missatger
I el meu cor està com dins d’una presó
S’ha anat l'adolescent
que et duia les meves joies i les meves penes
L'hivern ha matat la primavera
Ara tot s’ha acabat per ambdós