Senyor President:
si vol, pot treure’m fora,
però crec que va essent hora
de parlar francament.
Sempre he sentit parlar
que abans d’arribar a la terra
ja vaig perdre una guerra
i vosté la va guanyar.
Ara, Senyor President,
cal tenir molta mà esquerra;
fa molts anys d’aquella guerra
Res no dura eternament.
També li voldria dir
-si no s’ho pren malament-
que no vaig donar el meu “sí”,
i vosté és President.
Sóc totalment conscient
que l’afer és delicat:
i això rima amb “llibertat”.
Ho sent, senyor President?
Com vol que siguem patriotes,
si vivim a un paradís
on, darrera el seu somrís,
s’amaguen deu mil ganyotes?
I, sobretot, Excel•lència,
perdone si he estat sincer;
una mica de paciència
li anirà la mar de bé.
Li agreixo immensament
el temps que m’ha dedicat:
Gràcies, senyor President;
i recordi, llibertat.