Parteixo a Lapònia.
La Nayah em pregunta si és el país dels conills (1)
Sí, parteixo a Lapònia.
Embarco el temps per a mi dins les meves butxaques
Parteixo al país de les meravelles,
un so de campana, un record llunyà,
és la meva terra promesa, la meva Excàlibur, les meves arrels, la meva llar, retorno.
La màgia em retornarà.
Retrobo el meu ADN, el meu jardí de l'Edèn
i tot el que em connecta amb el que és meu.
A l'avió sobre els núvols
una altra dimensió, un ull exterior sobre el dibuix.
Me n'adono de la multidimensionalitat de les nostres vides,
sovint amagada per l'espessa bruma cotonosa
A dalt i baix, a esquerra i dreta, al mig i als voltants
Només necessito tenir fe.
El pilot, l'avió, les ales i el cel
No sé què m'hi espera.
Estic emocionada com en el meu primer gran viatge,
una emoció que després em va marxar
Sento el fil invisible que em connecta amb quelcom que desconec
que no té començament ni edat
Més aviat per sobre, sobre els núvols
veient córrer els meus pensaments.
Em conec, em calmo, aquest és el moment,
és ara, estic preparada
La lluna blava de sang com a testimoni
La lluna blava de sang com a testimoni
La lluna blava de sang com a testimoni, a la finestreta
Poso els peus a terra i ja m'embriago,
Respiro a ple pulmó el nèctar glaçat,
reconeixo les fragàncies de l'esperit que em grisegen
Colors pastel arborescents, pilars de llums cristalines,
Batecs salvatges, reines, reis dels boscos,
L'ofrena mística d'un parheli, diamant ardent, com un símbol Sami
El nostre àngel Niklas, pur com la neu, cor d'infant,
artista itinerant, inspirat, inspirant,
Nòmada en ànima, una flor cantant.
Expiro l'alè del passat,
torno a respirar,
Parteixo amb el cor premut.
Els bedolls, els gossos, el trineu,
la llebre blanca que mai no hem vist menjar-se el temps
Les aurores boreals que es fan tímides,
els matins calmats, els òpals de mil ombres, les mil cadències.
Avets pesats aplastats sota el pes dels pètals de neu,
el sol dins el meu cor càlid testifica la meva unió sagrada de la terra al cel.
Retornaré.
Parteixo amb el cor premut.
Els bedolls, els gossos, el trineu,
la llebre blanca que mai no hem vist menjar-se el temps
Les aurores boreals que es fan tímides,
els matins calmats, els òpals de mil ombres, les mil cadències.
Avets pesats aplastats sota el pes dels pètals de neu,
el sol dins el meu cor càlid testifica la meva unió sagrada de la terra al cel.
Retornaré.