La Vida sense Tu lyrics

[parlat]1

Pense que ha arribat l’hora del teu cant a València.

Temies el moment.

Confessa-ho: temies.

Temies el moment del teu cant a València.

La volies cantar sense solemnitat,

sense Mediterrani, sense grecs ni llatins,

sense picapedrers i sense obra de moro.

La volies cantar d’una manera humil,

amb castedat diríem.

Veies el cant: creixia.

Lentament el miraves créixer com un crepuscle.

Arribava la nit, no escrivies el cant.

[cantat]

La vida és un matí de cada dia

quan et passava a recollir

Una caputxa negra, texans amples,

un mural descolorit

La vida és una classe a Filologia

on agitàvem el demà

Un sol roig colant-se a l'assamblea,

apunts bruts, cabells daurats

La vida és un dijous que acabaria

al teu pis d'estudiants

quatres espelmes grogues a la cuina,

ombres nues, plats trencats

La vida és un cel blau cap al migdia

quan pujàvem al terrat.

Una cançò d'Extremo o Roba Estesa

València entre llençols blancs

La vida és tancar els ulls, tornar a riure,

cridar al vent, sentir-nos lliures.

La vida és desitjar tornar a nàixer,

córrer tot sol, sentir-te créixer

La vida és el fred tallant les cares

i una llàgrima incendiant les galtes

La vida és entendre que he d'aprendre,

aprendre a viure

la vida sense tu

La vida és mossegar la fruita dolça

a les escales del Mercat Central;

pujar per Cavallers fins la Valldigna,

fumar oblits, cantar a crits

La vida és una casa enderrocada

prop de les Torres de Serrans.

«Amor, humor, respecte» a la façana,

foc i metralla a les nostres mans

La vida és agafar el primer tranvia

del Pont de Fusta al Cabanyal

Una ciutat taronja a les finestres

Un món en guerra als ulls cansats

La vida és una barca abandonada

que vam trobar davant del mar

Sentir-nos com dos nàufrags a la platja

l'últim cop que em vas besar

La vida és tancar els ulls, tornar a riure,

cridar al vent, sentir-nos lliures.

La vida és desitjar tornar a nàixer,

córrer tot sol, sentir-te créixer

La vida és el fred tallant les cares

i una llàgrima incendiant les galtes

La vida és entendre que he d'aprendre,

aprendre a viure

La vida és tancar els ulls, tornar a riure,

cridar al vent, sentir-nos lliures.

La vida és desitjar tornar a nàixer,

córrer tot sol, sentir-te créixer

La vida és el fred tallant les cares

i una llàgrima incendiant les galtes

La vida és entendre que he d'aprendre,

aprendre a viure

la vida sense tu

La vida sense tu

La vida sense tu

La vida sense tu

La vida

[parlat]2

Aquell sol matiner, les Torres dels Serrans

amb aquell breu color inicial de geranis.

Veus, des del menjador, per la finestra oberta,

Benimaclet ací, enllà veus Alboraia,

escoltes des del llit les sirenes del port.

1. Poema de Vicent Andrés Estellés2. Continua el poema de Vicent Andrés Estellés