Diria que no tinc por.
Que, d'ella, en vaig fent encenalls.
Tot crema i jo ho miro, mut,
Sense escarafalls:
Els blats i les palleres
De la meva joventut.
Calla! Calla, dolor!
Sóc ja de mi sols una resta,
Però encara
És íntima festa
Sentir, de lluny, la veu del mar...