Et vetlla, ben de prop, la serralada
Oh, poble benvolgut de La Valldan!
I es creua el teu esguard amb la mirada
Del sentinella ardit, sempre expectant.
Cims de Queralt i de La Figuerassa,
Assolellats o no, tostemps lluïu!
Fins que la boira freda s'hi allargassa,
Guarda la tebior el vostre caliu.
Si l'ombra ateny els cingles de Garreta
I, a Can Ballús, gaudim d'indrets obacs,
A les fonts, riu la llum dins l'aigua neta
I es fa misteriosa sobre els llacs!
El porter del Cel
Manté la Fe del ramat de Déu!
A Sant Pere de Madrona
I, per distreure's, més d'una estona
Sol conversar amb Sant Bartomeu:
Sovint, de bon matí,
En pujant a poc a poc,
La bona gent,
Devotament,
Per mi,
Fa un llarg camí
I, per la festa anyal,
Puja molt alt
La llum del foc!
Per mi,
La gent d'aquí,
Cada any, fa la Festa Major!
Des del més vell fins a l'infant,
Al temple van entrant
Perquè en sóc el Patró.
Quan La Valldan esclata en festa,
Són els carrers el marc millor:
Joves i grans hi posen gresca,
Tots els hostals la bona olor!
Escolteu! Refila el flabiol!
Donem-nos les mans!
Que siguin d'amor els cants!
Là!
Que trobi cada mà la mà del seu veí
De tal faisó que, en goig i en dol,
Estigui unit tothom
I a punt per dar l'ajut que cal
Per desbrossar el camí.
Si creix el nostre amor,
També el país es farà gran
I, en bell esplet de joia i pau,
Veurem brotar amb escreix
Aquest escreix
Que és La Valldan!