La tramuntana pentina la mar,
l'adorna amb un serrell d'escumes blanques
i li posa un vestit endomassat
amb la sanefa de dofins i barques.
Per alegrar-la li diu: «va, marxem
a donar un vol fins a la illa daurada».
La mar, contenta, s'allisa el cabell
i s'estira la trena platejada...
La tramuntana i la mar fan bracet
i van jugant amb les naus escampades;
quan les veuen venir, corre un calfred
als cors dels mariners dalt de les gàbies!
Ai tramuntana, no bufis tan fort!
Ai mar amarga, no pugis tan alta!
Fes-nos la gràcia d'un bleixar somort
i envia'ns marinada arran de galta...
La tramuntana pentina la mar;
mentre va pentinant, canta que canta.
La mar s'adorm i, a un cel tornassolat,
un ventijol suau empeny la barca...