Es pot viure sense riqueses
Gairebé sense diners
Senyors i princeses
No n’hi ha més molt
Però viure sense tendresa
No es podria pas
No, no, no, no
No es podria pas
Es pot viure sense glòria
Que no prova pas res
Ser desconegut en la història
I trobar-se’n bé
Però viure sense tendresa
Això no és possible
No, no, no, no
Això no és possible
Quina dolça feblesa
Quin bonic sentiment
Aquesta necessitat de tendresa
Que ens ve quan naixem
De veritat, de veritat, de veritat
El treball és necessari
Però si es deu restar
Setmanes sense fer res
Bé... ens acostumem
Però viure sense tendresa
El temps us sembla llarg
Llarg, llarg, llarg, llarg
El temps us sembla llarg
En el vigor de la joventut
Neixen els plaers
I l'amor fa proeses
Per enlluernar-nos
Sí però sense tendresa
L'amor no seria pas res
No, no, no, no, no
L'amor no seria pas res
Quan, la vida implacable
Us cau a sobre
Som només un pobre diable
Molt i enganyat
Doncs, sense tendresa
D’un cor que ens sostén
No, no no, no, no
No s’hi aniria pas més lluny
Un nen us petoneja
Perquè el tornem feliç
Totes les nostres penes s’esborren
Tenim llàgrimes als ulls
Deu meu, Déu meu, Déu meu...
En la immensa saviesa seva
Immens fervor
Faci aleshores ploure sense aturada
Al fons dels nostres cors
Torrents de tendresa
Perquè regni l'amor
Regni l'amor
Fins a la fi dels dies
Gràcies, Azalia per les teves correccions