Canta al mig del bosc
La font i em demano
Si cal creure en aquesta llegenda
D'una noia que hom hi va trobar
Era rossa era dolça
Li agradava reposar-se
Dins els boscs, ajaguda en la molsa
Escoltant els ocells cantar
Un dia que s’anava a la ciutat
Pel bosc on passava
D’un cop va veure immòbil
Tres homes que l'esguardaven
Tres homes que l'esguardaven
Canta al mig del bosc
La font i em demano
Si cal creure en aquesta llegenda
D'una noia que hom hi va trobar
N’eren aquí tres esperar-la
Tres homes-llops aquesta ovella
Tenia la carn bé massa tendre
Tenien bé massa d'apetit
Com no sàvia pas defendre
L'alè lleuger de la seva vida
Va caure en l'herba tendra
Com un ocell caigut del niu
Com un ocell caigut del niu
Canta al mig del bosc
La font i em demano
Si cal creure en aquesta llegenda
D'una noia que hom hi va trobar
Quan hom va elevar-la de terra
Com una gran flor tallada
El seu vestit blanc i la llum
Se semblava una núvia
Quan hom va elevar-la de terra
Se semblava una gran assutzena
Entre les fulles entre les pedres
Una clar font va brotar
Una clar font va brotar
Canta al mig del bosc
La font i em demano
Si cal creure en aquesta llegenda
D'una noia que hom hi va trobar
Canta al mig del bosc
La font i em demano
Si cal creure en aquesta llegenda
D'una noia que hom hi va trobar
Lai lai lai la la la lai la
lai lai lai la la la lai la
Lai lai lai la la la lai la
D'una noia que hom hi va trobar