La sirena i la lluna [German translation]

M’explicava...

(Tremolós en parlar)

Asseguts a la taula greixosa d’aquell vell cafè,

Una història...

(Amb la pipa a la mà)

Que dels avis havia escoltat, aquell vell mariner;

D’una noia,

(Eixerida i d’ulls clars)

Despullada fins a la cintura i amb cua de peix...

Molt galana,

De pits ferms i grossos,

Cabells llargs i rossos

I blanca de pell...

Què amb la lluna nova

I a la mitjanit,

Surt d’entre les roques

Quan tot és dormint...

Sirena, qui cantes en nits de foscor

I amagues la cara a la lluna plena;

Per cales perdudes hi busques l’amor,

Visquent dels records i fugint de les penes.

La lluna voldria escoltar la cançó

Que canta la noia vestida d’escates,

Però ella s’amaga, fuig de la claror:

No vol que la lluna l’hi besi la galta!

[Instrumental]

Què amb la lluna nova

I a la mitjanit,

Surt d’entre les roques

Quan tot és dormint...

Un dia la lluna, de sobte, fa el ple,

I a la sireneta il·lumina la cara

I des d’aquell dia, ja no se’n sap res

Del cant que, a les nits, despertava les cales.

I diuen que diuen, que diuen que han vist,

Quan pampallugueja la lluna a l'aigua,

A una sireneta de plata i de llum

I una lluna blanca amb cua d’escates!

A una sireneta de plata i de llum

I una lluna blanca amb cua d’escates...