Voleu saber un conte?
Jo bé us lo diré;
No en vull cap pesseta,
Tampoc cap diner.
Çò que em convindria:
Un got d'aiguardent
I, després, lo conte
Ja'l 'nirem dient.
Busqueu sargantanes
Per los pedreguers:
Si fan dues cues,
Valen molts diners!
A Gòsol les compren
I en paguen bon preu.
Busqueu sargantanes,
Minyons, si en trobeu!
D'una sargantana,
En una ocasió,
N'han dat dotze "duros":
Val més que un moltó.
I ara se'ls ha morta...
Ai, quin desconsol!
Per una sargantana
N'hauran de dur dol!
Aquesta gent n'eren
Un xic enlletrats
I ara, se'ls enriuen
Que'ls han enganyat.
Lo qui és més de plànyer,
En pobre Jaumet
Qui no en sap, de lletra,
I es creu aquest fet!
En Jaumet rumia:
«Per ser ramader
En comprarem mascles
I moltons, també.»
«Seguirem la terra,
Andorra i Pallars
I, a totes les fires,
Ficarem lo nas.»
Gòsol és un poble
On no n'hi han senyors...
I ara, jo em penso
Que n'hi tindrem dos.
Duran geca llarga
I barret rodó,
I en nós retrobar-los
Los direm "senyor"!