[Llargs:]
De lluny, de lluny ve la complanta;
La porta del sol, la porta el vent...
La terra brunz i vibra i canta
I és pur el cel i és resplendent!
Les mans demanen mans germanes
Que, amb fe, es retrobin i amb delit.
El blat és or damunt les planes,
La sang és foc a dins el pit!
Quan la mà troba altra mà amiga,
L'estreny febrosa i l'estreny fort
I, amb ella, el cor sembla que diga:
«Fins a la mort! Fins a la mort!»
Ja la rodona, altiva i noble,
Volta la serra i volta el pla.
Ja hi cap dins ella tot un poble
Qui vol ser lliure i estimar.
[Curts:]
De lluny, de lluny ve la complanta
I, en cada cor, sap penetrar;
Aquí, amb dolçor, amorosa i santa,
Allà amb estrèpit d'huracà.
És la complanta de la terra
Que dansen l'aigua i el bon sol;
El roure vell damunt la serra
I, prop la mare, el xic bressol.
És la complanta d'una història
Que, del Montseny al Montserrat,
Porta a la Pàtria pena o glòria,
Segons el vent d'on ha bufat!
[Llargs:]
Fills de la terra catalana,
Dem-nos les mans! Dem-nos les mans!
I, eternament, la gran sardana
Ballem-la units com bons germans!
L'ardent rodona hem d'eixamplar-la
I, quan tothom ja hi haurà entrat,
Fem que mai més puguin trencar-la
Ni occir son vol de llibertat!
I si la Pàtria fos ofesa,
El cercle estret farem llavors,
Fins que dins ell, amb sa vilesa,
S'hi ofeguin junts tots els traïdors!