Una nena trista al mirall
em mira prudent i no vol parlar.
Hi ha un monstre gris a la cuina
que ho trenca tot, que no para de cridar.
Tinc una mà al coll
que subtilment m'impedeix respirar.
Una bena em tapa els ulls.
Puc ensumar la por, i s'apropa.
Tinc un nus a les cordes
que embruta la meva veu en cantar.
Tinc una culpa que m'apreta,
es posa a les meves espatlles i em costa caminar.
(Tornada)
Però he dibuixat una porta violeta a la paret
i en entrar-hi m'he alliberat
com es desplega la vela d'un vaixell.
He despertat en un prat verd molt lluny d'aqui.
He corregut, cridat, rigut.
Sé el que no vull, ara sóc fora de perill.
Una flor que es marceix,
un arbre que no creix perquè no és el seu lloc.
Un càstig que se m'imposa.
Un vers que em titlla i m'anul·la.
Tinc tot el cos encadenat,
les mans esquerdades, mil arrugues a la pell.
Els fantasmes parlen al clatell,
es reobre la ferida i em sagna.
Hi ha una cadernera a la meva gola que vola amb força.
Tinc la necessitat de girar la clau i no mirar enrere.
Així que he dibuixat...(tornada) (x2)