La posta fugia
Torbadorament,
Obertes les ales
De porpra al vent.
Damunt les carenes
S’aturava a penes...
Visió daurada
Renoves el cor:
Ja tota la vida
Se’m torna record.
Quan lluny, expiraves,
Consell em dictaves:
«Contempla i oblida,
No temis la nit.
Espera el nou dia
Amb un cant no dit.»