Anna:
Escolta, que et puc dir… que et puc dir una bogeria?
Hans:
M'encanten les bogeries!
Anna:
Cops de porta sempre rebo des que era un infant
I tot d'una vaig i em topo amb tu
Hans:
Jo estava pensant el mateix, perquè...
M'he passat la vida sol buscant el meu lloc
I potser és la festa aquesta, o aquest tros de bombó
Anna:
Però és que amb tu...
Hans:
Però és que amb tu, em sento com nou
Anna:
Bé se't veu prou
Anna i Hans:
I per mi s'ha obert la porta amb més valor
La porta d'on surt l'amor
La porta d'on surt l'amor
La porta d'on surt l'amor
Anna:
S'ha obert
Hans:
S'ha obert
Anna:
S'ha obert
Hans:
S'ha obert
Anna i Hans:
La porta d'on surt l'amor
Hans:
Això és de bojos...
Anna:
Què?
Hans:
Tenim els mateixos...
Anna:
Entrepans!
Hans:
És el que volia dir!
Anna:
No he conegut ningú
Anna i Hans:
Que pensi igual que jo
Bis... Bis, bis!
Només hi ha una explicació
Tanta sincronització
Hans:
Tu...
Anna:
I jo...
Hans:
Esta...
Anna:
...rem
Anna i Hans:
Sempre junts
Anna:
Dic adéu
Hans:
Dic adéu
Anna i Hans:
Al dolor del passat
I obro un lloc per mi d'un gran valor
La porta d'on surt l'amor
La porta d'on surt l'amor
Tot tindrà més valor
Anna:
S'ha obert
Hans:
S'ha obert
Anna:
S'ha obert
Hans:
S'ha obert
Anna i Hans:
La porta d'on surt l'amor
Hans:
Que et puc dir una bogeria?
Et vols casar amb mi?
Anna:
Et puc dir una bogeria encara més grossa?
Sí!